Plenari 28/12/15

Plenari 28/12/2015.

Ahir vam tindre el darrer plenari de l’any i un dels més importants del curs pel que es va aprovar.
Després d’uns primers punts merament tècnics vam abordar el que era el assumpte fonamental del plenari. La discussió i posterior votació de la proposta de pressupost per al proper any 2016, que vaig defensar amb els següents arguments:

“Bona vesprada a tots.
Per tal d’alleugerir un poc el debat, no vaig a entrar a detallar altra vegada els números d’aquest pressupost que hui presentem per a la seua aprovació.
Ja ho ha fet la regidora en cap de l’àrea econòmica del govern local, explicant-nos que, com bé ha dit, encarem uns pressupostos fonamentats en l’estabilitat i la responsabilitat econòmica.

Ens trobem doncs davant uns pressupostos de continuïtat, quasi diria de transició, fruit del treball del govern de coalició que formem el PSPV i Compromís a l’Ajuntament d’Albal.
Un pressupost ajustat a la realitat que vivim, que no és altra que les conseqüències d’una economia productiva grimpada des de fa molts anys, que redueix molt les possibilitats d’ingressar més diners i ens obliga a reforçar les polítiques de rescat ciutadà. On els ajuntaments, per ser l’administració més pròxima a la societat, som la primera línia de defensa.

A banda de patir un marc legal que a més de reduir dràsticament els ingressos per al proper exercici, i a pesar de tindre un endeutament molt sostenible, ens impedeix endeutar-nos per poder oferir més polítiques de foment de l’ocupació.
Una legislació que el govern de l’estat fa servir, com un tahúr amb les cartes marcades, per a carregar la major part de la reducció del dèficit damunt l’esquena de les hisendes locals. A pesar de ser l’administració de l’estat, de llarg, la més endeutada.
I per a rematar, una emergència social amb unes dades dramàtiques d’atur i famílies senceres sense cap ingrés en greu perill d’exclusió social, conseqüència d’aquesta estafa econòmica, política i social que alguns en diuen crisi, i de les polítiques lliberals d’austericidi imposades per la troika i els seus còmplices ací, al govern de l’estat.

Del pressupost cal destacar la contenció o inclòs la reducció d’algunes partides per tal d’adequar-lo a les nostres possibilitats econòmiques. Fent un ineludible exercici de responsabilitat i pragmatisme per a poder mantindre les polítiques de benestar social que tan necessàries continuen seent.
Lamentablement aconseguir això comporta que enguany el capítol d’inversions a males penes superarà els 145.000€, amb les limitacions que això implica i tots coneguem.

En definitiva, des de Coalició Compromís per Albal considerem que, si bé no és el pressupost perfecte, donades les circumstàncies, creiem sincerament que és el millor pressupost que a dia de hui es pot tindre.

Moltes gràcies.”

En resum. Un pressupost de crisi on s’ha tingut que ajustar moltes partides per a poder continuar amb el nivell de protecció social que les circumstàncies requereixen.

 

A partir d’aquest moment començà el previsible ball de les més variopintes i peculiars critiques per la contenció del gasto i la reducció forçada d’alguns capítols, sense cap proposta realista d’augment dels ingressos.

 

Menció especial mereix la intervenció de la regidora portaveu del grup AVANT que fent un dispendi de mala fe, i a falta de millors arguments, es llançà a fer vetllades acusacions de no se sap ben bé que. Tot fonamentat en unes fotos “espiades” al perfil personal de Facebook d’una treballadora contractada per l’ajuntament.
Per rematar tan lamentable actuació, i amb la clara intenció de tacar la gestió del govern municipal estenent ombres de sospita on manquen els arguments polítics, es va despenjar amb insinuacions sobre l’augment d’assignació a l’escola musical de la banda, provant de vincular-ho a la relació sentimental del president d’aquesta amb una regidora, i de retruc a la suposada influencia d’un misteriós element “infiltrat” de Compromís.
Tot barrejat amb mencions barroeres i fora de lloc dirigides a la meua persona del tipus:

“…i la neteja dels jardins que faràs?. Te la paparaaàs? …Ehh? ..Te la paparaaàs?.”

A lo que vaig respondre:

“…tal i com recull el nostre programa i l’acord de govern signat, arribat el moment es valoraran les possibilitats tant legals com tècniques de reinternalitzar qualsevol servei públic.”

 

Un disbarat sense cap ni peus i una actuació esperpèntica, a les que lamentablement ja estem acostumant-nos.

 
Quant al portaveu del PP, res nou baix el sol del “levante español”.
Més critiques sense massa fonament polític i seguidisme, fil per randa, de les últimes instruccions de la Sra Bonig quan marca que ara l’enemic del PPCV és Compromís.
Lo que el va portar a fer-nos mencions sense massa coherència amb el context general de l’argument i, sobre tot, a tornar a les verdes praderes de la demagògia més rància, on tan a gust es troben, rememorant els millors moments de la campanyeta identitaria de l’estiu passat. Quan a compte de l’eliminació, que no prohibició, de les subvencions als festejos taurins es va llançar de cap a allò de la defensa de les seues “senyes d’identitat pàtries” de l’Espanya immortal: bous, religió, bandera i himne.
Acompanyat en aquesta ocasió d’alguns companys de la bancada que tan oportunament ocupen, física i políticament, a la meua dreta.

Vist el nivell general de la intervenció i per no allargar més un tema amb tan poc recorregut, només vaig vorer oportú aclarir lo següent:

 “En Compromís no estem contra cap tradició de l’Espanya ancestral, estem contra el maltracte animal.”

 

 

Quant a C’s sembla una vegada més que, tret de paraules grandiloqüents i bones intencions, el més important que tenia que aportar era reproduir la discussió sobre l’organització de les comissions de govern i coordinació i les seues retribucions, a més d’insistir altra vegada en el personal laboral contractat.
Humilment li recomanem que renove l’argumentari.

 

El company regidor de SOMOS va optar, en aquesta ocasió, per una actitud de perfil baix amb mencions a la injustícia que, al seu parer, suposa el repartiment dels temps i l’ordre d’intervencions al plenari. Cosa que si bé en part compartim amb ell (cal recordar que tots els torns d’intervenció els comence jo quedant a tir de totes les següents intervencions), no te cabuda a la discussió d’uns pressupostos. I una apel•lació als pressupostos participatius, cosa ben difícil quan la partida d’inversions és més que reduïda i tècnicament cal bastir primer els mecanismes i les ferramentes necessàries per a que aquesta participació siga viable.

 

Al remat, després d’alguns creuaments més de paraules i respostes per al•lusions es va passar a la votació de la proposta, que va quedar aprovada amb els 8 vots del PSPV i el de C. Compromís, front als vots contraris de la resta de l’oposició.

 

Els dos següents punts de l’ordre del dia feien referencia a la provisió de dos places a la plantilla. Un tècnic informàtic i un encarregat de la brigada.
En ambdós casos existeixen certs dubtes sobre d’idoneïtat tècnica de fer-ho així, però a l’equip de govern hem valorat que donat que es tracta de dos llocs de treball que ja existeixen i estan coberts de forma provisional, cal normalitzar aquesta situació. Més quan son dos llocs fonamentals en el funcionament eficaç de l’administració, quant a la càrrega de treball que suposa el nou portal de transparència, i del servei públic d’obres i reparacions generals.
Van resultar aprovats amb els vots favorables de PSPV i C. Compromís.
David Ramon.
29 de desembre de 2015.

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *