Plenari 28/01/16

Nou plenari, nou circ.

Anem fent-nos l’ànim que és el que ens toca els propers tres anys i mig…

 

 

Després d’uns primers punts tècnics arribarem a la presentació, per a la seua aprovació del nou Reglament Municipal sobre l’Ús i la Normalització del Valencià al municipi d’Albal, que vaig presentar de la següent manera:

Presentem hui, per al seu debat i aprovació, el nou Reglament Municipal sobre l’Ús i la Normalització del Valencià al municipi d’Albal

Val a dir que, a banda de ser una aspiració personal d’este regidor, és altre xicotet pas dels que s’estan donant a tot arreu per tal d’impulsar l’ús de la nostra llengua en l’administració i aconseguir que esta es convertisca en exemple i referència per a la societat, com ja recollia la declaració d’Ares del Maestrat, allà pel 2003.

Però d’on fonamentalment emana este reglament és de la Llei d’ús i ensenyament del valencià i del mateix text reformat de l’estatut d’autonomia,dels que pretén ser corretja de transmissió o nexe d’unió amb l’activitat administrativa local.

Fent complir, entre altres coses, allò que diu al seu…

Article 1r.

Regular l’ús normal i oficial del valencià a tots els àmbits de la convivència social.

Article 5é.

L’Administració adoptarà les mesures que calguen per a garantir l’ús, la promoció i el coneixement del valencià.

Article 7é.

El valencià, com a llengua pròpia de la Comunitat Valenciana ho és també de I‘Administració Local.

Article 33.

Els poders públics valencians fomentaran l’ús del valencià en les activitats professionals, mercantils, laborals, sindicals, polítiques, recreatives, artístiques i associatives.

…o al seu Article 35 on recull explícitament que Albal, als efectes regulats per aquesta Llei, i atenent a criteris històrics, es declara terme municipal de predomini lingüístic valencià.

Vull agrair expressament a PP, C’s i SOM Albal l’esperit constructiu i l’actitud col·laborativa que ha permés que hui, i a pesar de ser la nostra llengua un tema massa sovint polititzat, presentem per la seua aprovació un reglament de consens que sense abandonar la legalitat estatutària ha pogut recollir totes les esmenes presentades que ens han permés enriquir-lo respectant a l’hora les nostres diferents sensibilitats en este assumpte.

Lamentablement els regidors d’AVANT, amb els qui compartim la necessitat de protegir i recuperar l’ús social i administratiu del nostre idioma, esta vegada no han pogut trobar el seu lloc en este espai de consens.

Només vull dir-los que sincerament ho lamente. Ja va sent hora de donar per finalitzada esta discussió absurda que té molt més de política que de científica.

 

Tocava el previsible enfrontament amb els representants d’AVANT que proposaven adaptar ells mateixos l’articulat i la normativa, com si es tractara de filòlegs, als usos “locals” prèvia declaració que només reconeixen les Normes del Puig. A lo que els vaig respondre que no anem al plenari a raonar de filologia ni lingüística ni jo tinc gens d’interés en eixe tipus de discussions.

Bo, lo de sempre amb els companys d’AVANT.

 

Passarem a votació quedant aprovat pels vots favorables de PSPV, Compromís, SOM i C’s, els vots contraris d’AVANT i una no sé si dir sorprenent abstenció del PP.

 

Esta abstenció del grup popular mereix un aclariment.

Després de pactar l’articulat en comissió i incloure les esmenes presentades pel seu grup, que es va comprometre a recolzar el reglament, arriba el dia del plenari, de tapadet sense tindre la mínima deferència d’avisar del canvi de sentit del seu vot, el seu portaveu adjunt fent un exercici de cinisme, tan habitual de la marca, quasi pretenia que li estiguérem agraïts per, faltant al seu compromís, abstenir-se.

Com lamentablement hem vist tota la setmana als mitjans de comunicació, una mostra més de com s’entén l’ètica política en el PPCV. S’escomesa no respectant el que s’ha pactat prèviament i s’acaba com Rus, comptant bitllets en un cotxe.

PP en estat pur.

 

La següent moció va ser presentada pel regidor de C’s per a “La prevenció i detecció de l’assetjament escolar”, bullyng en anglés.

A la que vaig respondre textualment el següent:

Primer que res vull dir que, tant este regidor com la resta de l’equip de govern, compartim i volem fer palesa la nostra més enèrgica repulsa davant qualsevol tipus de violència física o psicològica en l’àmbit social, familiar, escolar, professional, a les xarxes socials o on siga.

L’assetjament escolar, o bullyng en anglés, és una de les pitjors xacres a les quals actualment fa front la nostra societat, amb l’agreujant de donar-se entre la població més jove i als centres escolars, que just han de representar tot el contrari, i on valors com la tolerància o el respecte a la diversitat han de ser especialment promoguts i defensats.

El caràcter social i de protecció dels més desafavorits, així com el treball quant a la detecció primerenca de conductes d’este tipus és una cosa que des de Compromís per Albal compartim i recolzem dins el govern local i que, de forma transversal, des de diferents àrees de govern, com Educació, Serveis Socials o Joventut es veu reflectit en multitud d’accions preventives i formatives continuades al llarg de l’any. Com a l’institut on des de fa set anys i amb la col·laboració de la tècnica de joventut de l’ajuntament s’ha integrat al projecte educatiu del centre xarrades preventives i informatives sobre tot tipus de conductes disruptives, com esta.
No obstant això, des de l’equip de govern, entenem que cada nova víctima com un fracàs col·lectiu de la nostra societat que nosaltres, com a representants d’esta, hem d’assumir com a propi.
Evidentment, mentre quede una sola víctima ningú no podrà dir que s’ha fet el suficient.
Açò quant al fons de la qüestió.

Pel que fa a la forma i l’oportunitat.
Si bé, com ja he assenyalat, compartim amb vostè la condemna a qualsevol tipus de violència, sol·licita a la seua moció que es cree un protocol d’actuació per a la prevenció i tractament de l’assetjament escolar, una mesa tècnica-professional i que es facen campanyes i fullets.
Totes elles coses redundants i poc ambicioses si atenem a la realitat, primer perquè com ja hem dit abans la violència física i psicològica es presenta en multitud de formes, conegudes en el seu conjunt com a conductes disruptives, per a les quals ja existeix una normativa general de Conselleria d’Educació que és qüestió interna de cada centre, i em consta que als públics es fa, adaptar. A més que cada cas és tractat i seguit de forma individualitzada per tècnics, amb supervisió psicològica tant al centre escolar com a assumptes socials si pertoca.

Quant a l’oportunitat.
Sembla, en general, una moció poc rigorosa fruit de l’oportunitat que veu d’aprofitar l’alarma social generada pel recent cas de suïcidi d’un xiquet d’onze anys per tal de “penjar-se una medalleta” i dir després que es fan coses perquè vostè presenta mocions. Doncs no.
Com a representants polítics i personalment com a pare, cada cas de maltractament físic o psicològic a la llar, en les nostres escoles, instituts, al treball, en xarxes socials, o on siga, mereix la nostra més enèrgica repulsa.
I, sobretot, per damunt de qualsevol intent d’aprofitament polític, ser tractada amb la serietat i el respecte que mereix el patiment dels altres.

Per això des de Compromís per Albal li demanen deixar la moció sobre la taula.

 

Ací va començar la funció de circ del dia, amb tots els grups de l’oposició fent-se els ofesos, reclamant rectificacions i impostant sorpresa.

 

Quan va tocar el torn de paraula al grup socialista va ser la regidora d’Educació qui va desgranar, amb més profunditat, que ja existeix tot el que es demanava a la moció, fent altra vegada esmena que l’assetjament és una més de tantes conductes que són detectades, tractades i seguides de forma individualitzada, com pot ser l’absentisme, la violència domèstica, la violència amb la parella, o les conductes addictives amb especial incidència amb el consum d’alcohol i estupefaents.

 

Tant es valia, ja teníem el circ muntat i no importa les explicacions que es donaren.

Per tant, a la segona ronda de paraula vaig refermar la meua posició responent a tot el guirigall muntat açò:

Em referme en el que he dit.
He demanat deixar-la en la taula perquè no vaig a votar en contra d’una cosa en la qual crec però considere que la moció és:
Poc rigorosa perquè manca d’informació i demana coses que ja estan fent-se.
Poc ambiciosa per circumscriures només a l’assetjament quan hi han un grapat de les anomenades conductes disruptives com el consum de drogues i alcohol, la violència domèstica, l’assetjament en xarxes o ciber-bullyng que no contempla.

I evidentment oportunista. Em resulta curiós que s’escandalitzen que ho diga i després ho justifiquen dient que si, que bo, que com ara hi ha hagut el cas del xiquet…

 

Es va votar per tant la proposta de deixar la moció sobre la taula, resultant aprovada pels vots de l’equip de govern, en mig d’una cacofonia de crits, desqualificacions i tota mena de gestos que m’estalvie reproduir.

 

Ací vull fer un incís per explicar que és exactament el que es va aprovar quan deixem una moció sobre la taula.

Al contrari del que entre crits i carasses deia l’oposició, esta és una fórmula legal de posposar el tràmit d’una moció que vam decidir per vàries raons.

 

Evidentment tots compartim, i així va quedar palés als nostres parlaments, la condemna de tota violència amb independència de la forma que prenga. Per tant no podem votar contra el que pensem.

Ara bé.

No es pot aprovar una moció que, a més de mancar de rigor i tindre massa d’oportunista, dona la impressió que al nostre poble no estan fent-se bé les coses, tirant per terra la tasca constant, moltes vegades ingrata i necessàriament discreta, que desenvolupen els i les tècniques, psicòlegs i la comunitat educativa d’Albal.

 

El que es va aprovar ahir, deixant la moció sobre la taula, és la possibilitat que el senyor Rodriguez de C’s actue ara com no ho va fer abans i recave la suficient informació sobre protocols i mesures preventives, així com de caràcter formatiu i informatiu que estan portant-se a terme, i presente una moció seria i rigorosa que no es quede amb el tractament superficial i reduït que tenia la presentada ahir. Personalment l’anime a fer-ho, tindrà tota la col·laboració per part de l’administració, pot romandre tranquil.

 

No es pot fer política basant-se en ocurrències o penjant-se medalles aprofitant alarmes socials magnificades pels mitjans de comunicació. Menys encara quan es tracta d’assumptes tan seriosos que requereixen un important treball previ d’informació i verificació.

 

 

Acaba ací el relat del plenari que donat el show que hi havien muntat alguns membres dels grups de l’oposició va transcórrer pel camí del guirigall, les referències personals i un to general de falta de formes i educació indigne de representants públics que, amb constants crits i interrupcions van provocar que a mitjan torn final de resposta de l’Alcalde es donara per tancada la sessió.

 

 

Sincerament, anit va ser un d’eixos dies en que veus la cara més ruin i lamentable de la política i quasi lamente dedicar-me.

Però bo. Res que no cure una abraçada dels meus fills, seguirem al tall.

 

 

David Ramon.

Regidor de Cultura, Joventut i Participació Ciutadana.

29 de gener de 2016

Arxivat en: General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *